Espai públic amb dret d’admissió reservat

El Poble Sec viu un moment clau com a barri. El seu espai canvia, es transforma i evoluciona ràpidament. ¿El problema? Ho fa d’esquena a les necessitats reals de les veïnes i prioritza la rendibilitat econòmica. Des de les institucions públiques diuen que aquest procés és “una renovació de l’espai veïnal”; en canvi, veïnes i expertes en urbanisme social utilitzen el mot gentrificació. Aquest procés descriu l’acció de com la població original d’un barri “deteriorat” és progressivament desplaçada per una altra de més poder adquisitiu, incloent població estable i turisme.

Com a zona de gran heterogeneïtat i diversitat, el Poble Sec podria convertir els seus carrers en un espai on compartir, generar confluències i alternatives culturals. Però, en canvi, els interessos econòmics l’estan venent a l’especulació, en un procés que va en paral·lel al model turístic actual de la ciutat de Barcelona. Aquesta especulació compra, privatitza i comercialitza l’espai públic, un lloc que hauria de ser prioritari per fer barri. Hi ha exemples clars: el precintat d’uns bancs públics a la plaça Navas per tal d’encabir-hi una terrassa, el mobbing a veïnes d’un edifici del carrer Fontrodona on es vol instal·lar un hotel o el canvi de llicència d’un edifici a l’avinguda Paral·lel que havia de ser una residència de persones grans i es convertirà, finalment, en un bloc d’apartaments turístics.

L’Ajuntament, amb el beneplàcit del districte, està impulsant el Pla Paral·lel per transformar el barri en un espai més atractiu pel turisme: remodelacions urbanístiques, nous hotels i restaurants, destrucció del petit comerç, saturació de terrasses,…  De fet, fins que no s’han intensificat les pressions de les veïnes al carrer, el consistori no ha decidit començar a dissenyar un Pla d’Usos per regular i controlar la proliferació d’establiments d’oci o hostaleria a la zona. A finals del passat mes de setembre, van anunciar la suspensió de llicències a activitats de concurrència pública al barri. Segons van comunicar, aquesta aturada es realitza per “implantar eines per mitjà de les quals poder conciliar l’activitat dels establiments amb la qualitat de vida dels veïns”. Un petit respir per a les veïnes, que tot i la bona notícia, no deixen d’estar alerta.  “És una mesura insuficient. Hem de tenir en compte que aquesta acció no afecta a l’Avinguda del Paral·lel, ni tampoc tindrà repercussions a les terrasses que ocupen completament carrers com el de Blai”, explica Thomas Zannoni, membre de la Plataforma Veïnal Som Paral·lel, anteriorment coneguda com Plataforma Aturem el Pla Paral·lel. “És una excusa per dir que estan fent alguna cosa per solventar els problemes de les veïnes, però, com sempre, arriba tard. Ja tenim el barri saturat”, afegeix Ana Rico, també part de la Plataforma.

IMG_7214

Nova llei de terrasses, mateix descontrol

La regulació de les terrasses es va actualitzar el passat octubre de 2013. “En aquesta tasca de millora de l’espai urbà el protagonisme dels qui gestionen les terrasses és molt important. La seva dedicació contribueix al fet que el servei a l’usuari sigui excel·lent, i que la convivència amb els veïns sigui agradable”, comentàven des de l’Ajuntament. Aquesta nova ordenança prioritza les terrasses als bars amb menys aforament. Taules i cadires hauran de col·locar-se a una separació mínima de la façana del negoci de 1,80 metres i no podran ocupar més del 35% de l’ample del carrer, no més del 50% en les places.

“Aquesta normativa no s’ha posat en marxa plenament i, fa poc, ens han renovat les llicències antigues abans que revisar-les i adaptar-les a la nova llei. Cal fer més pressió perquè hi hagi una regulació que realment funcioni”, explica la propiètaria d’un petit bar obert a Blai fa dos anys. “Molts bars no tenen llicència per a terrassa i tot i així la posen. Quan la Guàrdia Urbana apareix, la retiren, però al moment la tornen a treure”, afegeix una antiga hostalera del barri, que regenta un restaurant de cuina catalana també al carrer Blai.

Per la seua part, l’Ajuntament assegura que la normativa té de termini fins l’any 2017 per aplicar-se. De moment, ja han començat a mobilitzar un equip de Servei del Civisme que informa de l’ordenança, aconsella i recomana als propietaris de bars i restaurants per evitar multes o incomoditats a les veïnes. “A partir de la setmana vinent vindràn tècniques de l’Ajuntament i Guàrdia Urbana a controlar que tots els bars tinguin, com a mínim, la llicència actualitzada”, explicava una de les treballadores del Servei, “tot i que evidentment açò és més un moviment polític i de visibilització davant el veïnat”, sentenciava.

Tot i els esforços del consistori per fer veure que està actuant, el descontrol a l’hora de donar i gestionar les llicències es fa palès a zones com la plaça Navas. Hi existeixen quatre bars i cadascun d’ells té un nombre diferent de taules al carrer, arribant algun a tenir-ne més de deu. I no només això, sinó que la nova ordenança ha obert la possibilitat de tenir terrassa a espais que ofereixen degustació a la clientela, com forns i xarcuteries. Locals que abans no tenien permès fer-ho i que ara ocupen espais com les voreres de l’avinguda Paral·lel. “Està clar que la intenció és que el Paral·lel sigui oficialment la nova Rambla de Barcelona. Té una ordenació singular i específica, les obres estan avançant a temps rècord, treballant dissabtes i diumenges, per evitar que la pressió veïnal les aturi”, explica Ana Rico.

Des de la Plataforma Som Paral·lel reclamen sobretot un procés de participació veïnal amb capacitat de decisió en els canvis del barri: “No volem convertir-nos en el Born, ni tenir un Pla d’Usos que acabi per convertir-se en un Pla d’Abusos”, sentencia Thomas Zannoni. Aquesta pressió volen que sigui un procés que també compti amb el suport dels bars i els comerços de la zona. “Des de l’Ajuntament busquen instal·lar un conflicte entre veïnes i propietàries de bars, desviant l’atenció, tot i ser el consistori el qui té l’obligació de regular”, per aquesta raó “cal trencar el mite de veïnes contra bars. Totes hem de treballar per vetllar perquè l’Ajuntament compleixi el seu paper”, apunta Ana Rico. Coincidint amb ella, algunes propietàries de locals del carrer Blai sostenen que volen una comunicació directa amb les veïnes per gestionar-ho tot millor “perquè nosaltres també volem fer barri”.

Les veïnes no s’aturen

Ni s’aturen ni resten en silenci. Des del mes de maig, la plataforma Som Paral·lel ha mobilitzat moltes veïnes del barri per fer front comú a una reforma que consideren un signe més de “la turistificació”  de la ciutat de Barcelona. Igual que a la Barceloneta, Poble Nou i Gràcia, la ciutadania ha percebut la força que es genera quan es treballa conjuntament. “Les accions de les companyes de la Barceloneta i el Born ha pressionat molt l’Ajuntament, que ràpidament ha de buscar respostes”, diu Zannonni. Ara, la tasca de la Plataforma està sent informar a les veïnes del que realment suposa el Pla Paral·lel. Porta a porta comparteixen informació i fan crida a participar de les seues accions. “L’Ajuntament ha fet molta propaganda i la gent pensa que les obres milloraran molt el barri, quan el que faràn és que acabi morint”, afegeix Rico.

A banda del porta a porta, altres col·lectius del barri, com el grup de comaternitat i criança compartida Babàlia, han muntat accions per visibilitzar la pèrdua d’espai públic i les zones lliures per a les criatures. Perr exemple, una cadena humana de famílies per recórrer tot el carrer Blai contra l’especulació que privatitza el barri i només permet gaudir de l’espai públic si es té el poder adquisitiu per estar a una terrassa.

L’Helena Giner, tècnica de programes del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, explicava a l’informe Els límits del carrer: convivència i espai públic, publicat per la Xarxa d’Associacions Juvenils de Catalunya, que “l’espai públic és de tots i totes, és un lloc de confluència de persones,  d’intercanvi d’idees, és un espai de trobada, un espai de generació d’oci i  cultura, un espai de pas, un espai per a poder-hi estar sol o acompanyat, però per tal que tothom en pugui gaudir i ningú en quedi exclòs, cal arribar a unes  normes d’ús compartides, acordades per mitjà del diàleg i del consens i no des de la imposició.”

Només la pressió veïnal per recuperar aquest espai públic podrà mantenir al marge els interessos especulatius i fer realment possible un barri de i per a les persones.

Article publicat a l’Altaveu del Poble Sec.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s