Quan ser homosexual encara és un delicte

El passat 17 de maig es va celebrar el Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia. Al Marroc, el col·lectiu Aswat, Veus en àrab, ha posat en marxa una campanya digital per conscienciar la societat marroquina, i internacional, sobre la situació del col·lectiu LGBT+ al país àrab. Busquen incidir políticament en els drets fonamentals de la constitució i el seu codi penal.

Marroc avança. La Constitució proposada pel rei Mohamed VI al juny de 2011 abordava el tema dels drets humans i les llibertats individuals. No obstant això, deixava al marge temes indispensables. Entre ells, l’homosexualitat. Tant és així que l’Article 489 del Codi Penal castiga amb penes d’entre sis mesos i tres anys de presó a “qui cometi un acte impúdic contra natura amb un individu del seu mateix sexe”.

Segons Aswat, col·lectiu que a més publica una revista LGBT+ per a la regió de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, l’aplicació d’aquest article produeix l’empresonament de més de quatre persones per dia. Tanmateix, les estadístiques del govern xifren un total de 84 persones homosexuals arrestades l’any 2012. L’homofòbia institucional es tradueix en aïllament i discriminació social. “Aquesta alarmant situació reforça la intolerància de la societat que no dubta a utilitzar la violència física i psicològica contra les minories sexuals, apartant-les de la vida social. De fet, aquestes minories sexuals, desproveïdes dels seus drets fonamentals, viuen en una inseguretat total. Així que per evitar els durs ulls de la societat, es veuen obligades a negar-se i tancar-se en si mateixes”, destaquen des del col·lectiu. El xantatge, les amenaces, els matrimonis forçats, l’exclusió i la violència familiar, entre d’altres, són les situacions que han de suportar aquestes al seu dia a dia.

Sigue leyendo

El dilema del orden público

La línea entre libertad y seguridad ciudadana sigue siendo un debate que enfrenta a una sociedad cada vez más movilizada contra una clase política falta de respuestas eficaces ante los conflictos sociales.

El artículo 16 de la Constitución española dice garantizar la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación en sus manifestaciones que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la Ley.  Esto último se traduce en la Ley española como “asegurar la convivencia ciudadana, la erradicación de la violencia y la utilización pacífica de las vías y espacios públicos, así como la de prevenir la comisión de delitos y faltas”.

El problema de estas frases legales es la interpretación de las mismas y los límites entre la libertad y el control. En los últimos años, la defensa del orden público se ha convertido en una herramienta de represión ideológica, según algunos activistas y partidos políticos de izquierda.  El pasado mes de diciembre Izquierda Unida de Madrid acusó al gobierno del PP de utilizar la detención del joven madrileño Alfonso Fernández como medida “arbitraria que busca ser ejemplarizante contra la contestación social“.

Sigue leyendo