Espai públic amb dret d’admissió reservat

El Poble Sec viu un moment clau com a barri. El seu espai canvia, es transforma i evoluciona ràpidament. ¿El problema? Ho fa d’esquena a les necessitats reals de les veïnes i prioritza la rendibilitat econòmica. Des de les institucions públiques diuen que aquest procés és “una renovació de l’espai veïnal”; en canvi, veïnes i expertes en urbanisme social utilitzen el mot gentrificació. Aquest procés descriu l’acció de com la població original d’un barri “deteriorat” és progressivament desplaçada per una altra de més poder adquisitiu, incloent població estable i turisme.

Com a zona de gran heterogeneïtat i diversitat, el Poble Sec podria convertir els seus carrers en un espai on compartir, generar confluències i alternatives culturals. Però, en canvi, els interessos econòmics l’estan venent a l’especulació, en un procés que va en paral·lel al model turístic actual de la ciutat de Barcelona. Aquesta especulació compra, privatitza i comercialitza l’espai públic, un lloc que hauria de ser prioritari per fer barri. Hi ha exemples clars: el precintat d’uns bancs públics a la plaça Navas per tal d’encabir-hi una terrassa, el mobbing a veïnes d’un edifici del carrer Fontrodona on es vol instal·lar un hotel o el canvi de llicència d’un edifici a l’avinguda Paral·lel que havia de ser una residència de persones grans i es convertirà, finalment, en un bloc d’apartaments turístics.

Palabras sobre Gaza

Recupero hoy las líneas escritas por el maestro Galeano.

Ya poca Palestina queda. Paso a paso, Israel la está borrando del mapa.

Para justificarse, el terrorismo de Estado fabrica terroristas: siembra odio y cosecha coartadas. Todo indica que esta carnicería de Gaza, que según sus autores quiere acabar con los terroristas, logrará multiplicarlos.

Desde 1948, los palestinos viven condenados a humillación perpetua. No pueden ni respirar sin permiso. Han perdido su patria, sus tierras, su agua, su libertad, su todo. Ni siquiera tienen derecho a elegir sus gobernantes. Cuando votan a quien no deben votar, son castigados. Gaza está siendo castigada. Se convirtió en una ratonera sin salida, desde que Hamas ganó limpiamente las elecciones en el año 2006. Algo parecido había ocurrido en 1932, cuando el Partido Comunista triunfó en las elecciones de El Salvador. Bañados en sangre, los salvadoreños expiaron su mala conducta y desde entonces vivieron sometidos a dictaduras militares. La democracia es un lujo que no todos merecen.

Quan ser homosexual encara és un delicte

El passat 17 de maig es va celebrar el Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia. Al Marroc, el col·lectiu Aswat, Veus en àrab, ha posat en marxa una campanya digital per conscienciar la societat marroquina, i internacional, sobre la situació del col·lectiu LGBT+ al país àrab. Busquen incidir políticament en els drets fonamentals de la constitució i el seu codi penal.

Marroc avança. La Constitució proposada pel rei Mohamed VI al juny de 2011 abordava el tema dels drets humans i les llibertats individuals. No obstant això, deixava al marge temes indispensables. Entre ells, l’homosexualitat. Tant és així que l’Article 489 del Codi Penal castiga amb penes d’entre sis mesos i tres anys de presó a “qui cometi un acte impúdic contra natura amb un individu del seu mateix sexe”.

Segons Aswat, col·lectiu que a més publica una revista LGBT+ per a la regió de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, l’aplicació d’aquest article produeix l’empresonament de més de quatre persones per dia. Tanmateix, les estadístiques del govern xifren un total de 84 persones homosexuals arrestades l’any 2012. L’homofòbia institucional es tradueix en aïllament i discriminació social. “Aquesta alarmant situació reforça la intolerància de la societat que no dubta a utilitzar la violència física i psicològica contra les minories sexuals, apartant-les de la vida social. De fet, aquestes minories sexuals, desproveïdes dels seus drets fonamentals, viuen en una inseguretat total. Així que per evitar els durs ulls de la societat, es veuen obligades a negar-se i tancar-se en si mateixes”, destaquen des del col·lectiu. El xantatge, les amenaces, els matrimonis forçats, l’exclusió i la violència familiar, entre d’altres, són les situacions que han de suportar aquestes al seu dia a dia.

Refer el nostre món des de la base

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

A finals del passat mes de gener, en un petit racó de Suïssa, magnats de diversos països pensaven i remodelaven el món a la Cimera de Davos. Allà, van mostrar la seva més que qüestionada preocupació per l’augment de les desigualtats i la desafecció de la ciutadania amb la classe política. Gairebé al mateix temps, al Poble Sec, s’estava inaugurant un espai que proposa una solució de base per revertir la situació social i política en què vivim: la cooperació i l’autogestió com a filosofia; l’autonomia, la comunitat, l’equitat, la solidaritat i la permacultura, com a principis.

El cap de setmana del 25 i 26 de gener es va inaugurar La Base, ateneu cooperatiu al carrer Hortes número 10. Aquest nou local al barri recupera aquells punts de trobada que el moviment obrer del primer terç del segle XX va desenvolupar com a mitjà per a l’emancipació de les persones. “Pensem que és el moment de fer un salt qualitatiu i dotar-nos de nou, localment, d’infraestructures autogestionades potents. A Barcelona, Can Batlló a Sants, la Flor de Maig al Poble Nou i ara La Base al Poble Sec encarnen aquesta idea”, explica el grup impulsor del projecte.