El Poble Sec viu un moment clau com a barri. El seu espai canvia, es transforma i evoluciona ràpidament. ¿El problema? Ho fa d’esquena a les necessitats reals de les veïnes i prioritza la rendibilitat econòmica. Des de les institucions públiques diuen que aquest procés és “una renovació de l’espai veïnal”; en canvi, veïnes i expertes en urbanisme social utilitzen el mot gentrificació. Aquest procés descriu l’acció de com la població original d’un barri “deteriorat” és progressivament desplaçada per una altra de més poder adquisitiu, incloent població estable i turisme.
Com a zona de gran heterogeneïtat i diversitat, el Poble Sec podria convertir els seus carrers en un espai on compartir, generar confluències i alternatives culturals. Però, en canvi, els interessos econòmics l’estan venent a l’especulació, en un procés que va en paral·lel al model turístic actual de la ciutat de Barcelona. Aquesta especulació compra, privatitza i comercialitza l’espai públic, un lloc que hauria de ser prioritari per fer barri. Hi ha exemples clars: el precintat d’uns bancs públics a la plaça Navas per tal d’encabir-hi una terrassa, el mobbing a veïnes d’un edifici del carrer Fontrodona on es vol instal·lar un hotel o el canvi de llicència d’un edifici a l’avinguda Paral·lel que havia de ser una residència de persones grans i es convertirà, finalment, en un bloc d’apartaments turístics.
Sigue leyendo